brillo! interj i m

Definició

Exclamació per a demanar que algú s’afanyi, per a indicar rapidesa en l’acció; briu.

Apa, nois, brillo, que fem tard!

Què esperes per acabar la feina? Brillo!

Etimologia

Regressiu de brillós, ultracorrecció de briós per influència de brillar, de l’italià brillare, ‘vibrar, esplendir’, d’origen expressiu.

Usos

  • De bon principi semblava una feina distreta, com fer un trencaclosques, però no es podia encantar i sovint l’encarregat li cridava que anés més de pressa. Brillo, brillo.

    Jordi Puntí, Maletes perdudes (Barcelona: Empúries, 2010), pàg. 53
  • Ara mateix et veig al Bolero a l’hora de plegar, mig a les fosques, amb un cigarro a la boca. Només quedem tu i jo, tu et vols acabar el cigarro, però es donen brillo per tancar i ens foten fora. Recordo com si fos ara lo que em vas dir: Ja no ens volen enlloc.

    Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011), pàg. 182

Tema de la setmana

La setmana passada vèiem onomatopeies. Moltes onomatopeies són també interjeccions, però no totes les interjeccions són onomatopeiques. Segons el diccionari, una interjecció és una ‘paraula o expressió que, pronunciada en to exclamatiu, expressa un estat d’ànim o crida l’atenció de l’oient’; per això solen anar acompanyades d’un signe d’admiració. Aquesta setmana veurem unes quantes interjeccions.

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

4 comentaris a “brillo!”

  1. Joan Josep Isern — Barcelona

    De petit em deien que “brillo!” era l’expressió que usaven els enllustradors per fer passar el raspall més de pressa i, doncs, obtenir un resultat més “brillant”.

    Respon
  2. Josep Bataller Vila — Fornells de la Selva

    Quan de petit em deien “afanya’t” volia dir que no ens encantéssim a fer una cosa. Però quan em deien “brillo” volia dir que ho havíem de fer amb una celeritat especial.

    Respon
  3. Carles Riera — Moià

    Una altra manera d’expressar la idea de “brillo!, brillo!” és fent servir “moti-moti”, expressió encara viva a l’Alta Segarra, que deu venir del verb “moure”. Vegeu què en diu el DCVB:

    MOTI-MOTI adv Més de pressa (Esterri d’Àneu).
    Fon.: mɔtimɔ́ti (occ.).
    Etim.: contracció de mou-t’hi, mou-t’hi.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tic-tacfuig!