Definició
1 Percebre el sabor d’alguna cosa.
Menja distret, sense gustar el que menja.
«Manifesta cosa és que, si les dolces coses jamés se gustaven, no vendria hom a sentir la llur dolçor», diu Joanot Martorell al Tirant lo Blanc (1490)
2 fig Si no gustes les belleses del paisatge, com vols que t’agradi?
Etimologia
Del llatí gustare, mateix significat. Altres mots de la mateixa família són degustació, disgustar i regust.
Usos
A punt,
Gabriel Ferrater, «Paisatge amb figures», dins Les dones i els dies (1968)
tot és a punt, i res no té sencera
la seva primavera. Tot és més
persuasiu així, prim i translúcid.
Com que ens ho creiem tot, ens sentim rics.
Feliços de gustar tots un sol gust,
ens sembla que tastem futur. Partim-nos
els dies que vindran per tots nosaltres,
com els grillons d’una taronja. Té—Al cap de l’escala va treure el cap la Tureta i de seguit va fer-me una gran festa. Estava tota sola. Va fer-nos seure i volia dur-nos berenar, però tots dos vam dir-li que no teníem gana. «Gustareu un vi que l’amo guarda.» I va dur tres vasets i una ampolla que a la llum de la finestra semblava plena d’aram. «Amb dos xicots tan joves, no em fa vergonya de beure-hi!» Era vi del racó, fortíssim.
Maria Barbal, Mel i metzines (Barcelona: La Magrana, 1990)
Tema de la setmana
Altres setmanes les hem dedicades als sentits: mots relacionats amb l’olfacte, l’oïda, la vista… però encara no havíem consagrat una setmana a mots relacionats amb el gust.
Això de ‘gustar’ amb el sentit de ‘tastar’ ho he sentit dir al Pallars, però no sé si es diu en altres bandes. On més es fa servir?
A Menorca també s’empra.
Sobretot quan uns comensals inviten algú inesperat que arriba al lloc on dinen.
Se sol dir, si gustes? O, simplement, gustes? O, gustau?