Definició
1 Mirar.
Ara no guaitis, que em poso el banyador.
D’aquesta crisi costarà molt de sortir-ne: guaita-t’ho pel cantó que vulguis.
Guaita, aquest, quines coses que diu!
2 Vigilar amb l’esguard algú o alguna cosa.
Quan són al parc, guaita els nets des de la finestra.
Aquest gos sempre ha guaitat l’entrada del pati.
També: aguaitar, agoitar, goitar
Etimologia
De guaita (‘acció d’estar a l’aguait vigilant un paratge’, ‘lloc on es fa això habitualment’, ‘persona que ho té per missió’), del germànic fràncic wahta, ‘la guàrdia o la guarda’.
Usos
Després de descarregar algunes caixes, el tercer tripulant va davallar de la nau. D’una de les caixes en van treure una mena de pals, que un cop muntats, es van convertir en un telescopi. Potser volien observar les estrelles quan es fes de nit, o potser guaitar cap als pobles de la Comella. Ni una cosa ni l’altra. El canó del telescopi no estava encarat cap al cel ni cap a la vall, sinó ben pla, apuntant dret cap a la Feixa. ¿Vols-te jugar que els forasters havien vingut expressament de qui sap quina ciutat només per espiar-lo?
Pep Coll, El salvatge dels Pirineus (Barcelona: Edicions 62, 2005)Com si el món no fos vell
Gaspar Jaén, «Six past eleven train», dins Del temps present (Alzira: Bromera, 1998)
planegem el viatge i ens fa feliç mirar-nos,
tancar les cortinetes,
que no res guaite l’abraçada que ens fon,
que no ens veja el crepuscle
que va pels terrats d’Elx.
Tema de la setmana
Mirar i veure