Definició
Etimologia
Del llatí vulgar gurga, alteració del llatí clàssic gurges, -itis, ‘gorg; mar fonda; gorja humana’.
Usos
He caminat fins a arribar al profund
, El callat (1956), dins Obra poètica completa (Barcelona: Edicions 62, 2001), pàg. 92
del bosc de la paraula, per on llisquen
les aigües de silenci; m’he banyat
en la secreta gorga, ressorgint
transfigurat en la forest de símbols.
Ara vago perdut a dues llums
pel sempre clos enigma de la terra,
morós, interrogant, i creix la set
d’un més enllà d’aquest silenci d’aigües.El Camí de les Senyores, just a mitja muntanya, just al tombant on començava a aclarir-se el bosc, a les envistes dels jardins de les torres dels amos de la Colònia de La Farfutalla, amb la punta dels parallamps de la fàbrica al fons de tot, on el riu feia una giravolta per enfonsar-se cap a les rescloses i gorgues de les Guilleries.
Retrat d’un assassí d’ocells (Barcelona: Labutxaca, 2011 [1987])
Tema de la setmana
Llocs on ens podem banyar o remullar