Tothom, a la vella Europa, perora abrandadament a favor dels treballadors, tothom es proposa d’emancipar-los i fer-los feliços, tothom sense excepció clama per una societat justa i igualitària basada en el treball —tothom, feixistes i nazis, socialistes i comunistes, creients i descreguts, esquerres i dretes; tothom està pels treballadors, ningú no es recorda dels ganduls. I tanmateix són tan dignes de tots els nostres respectes com el qui més i és en definitiva a la mandra que tots devem els millors moments, per desgràcia tan escassos, de les nostres negres vides.

Joan Sales, 8 de juny del 1941, Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007)

Jo sóc gandul i badoc, i m’he entrenat a fugir, quan he d’escriure, de les belles trampes que ofereix la vida als badocs i als ganduls. Hi caic després, i llavors és realment satisfactori passejar i omplir-se els ulls de colors, i entrar a les botigues, i allargar la conversa amb qui sigui, i demanar a l’amic Patrick que no acabi mai de cantar cançons.

Josep M. Espinàs, Una vida articulada (Barcelona: La Campana, 2013)