Definició
1 Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d’un bé moble d’altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades (altrament, hom ho considera robatori).
Descobriren el furt però no el lladre.
No es van adonar del furt que els havien fet.
2 La cosa furtada.
Si no torneu el furt prendrem mesures legals.
3 a furt loc adv D’amagat, il·legalment.
Etimologia
Usos
Quan un espanyol diu «La nasión está muy mal», vol dir que a ell no li va massa bé. Quan un altre diu «La patria es felís», vol dir que la seua panxa està plena, perquè panxa i pàtria és tot u. Ja està vist que tindre diners és ser un gran home, és ser honrat; i, no tindre diners, és no tindre honra. Per això el qui té sis mil pessetes de sou a l’any gasta sis mil duros; i, el qui té sis mil duros, gasta sis milions. Això es diria furt en totes les parts del món; però, en Espanya, vol dir honra. Tot l’orde i la moralitat consistix en voler fer-se ric sense treballar. Maleïxc i renegue d’eixa nació de pirates.
Josep Bernat i Baldoví, a la revista La Dolçaina (1844-1845), reproduït a El valencià de Bernat i Baldoví: del passat al futur. Ideologia i tast lèxic, d’Abelard Saragossà (Alzira: Bromera, 2010)Quant lo marit
Jaume Roig, Espill (c. 1460)
és ja finat,
no·ls par pecat
ni ésser vici,
furt, lladronici,
robar del mort;
ni·ls par fer tort
a l’hereu gens
robant sos bens.
Tema de la setmana
Robamots o furtamots? Paraules relacionades amb robar amb motiu de la campanya que engeguem a Verkami per posar en paper els ‘mots robats’