Definició
Etimologia
D’origen relacionable amb fura i amb el castellà huraño, ‘esquerp’, del llatí foraneus, ‘foraster’.
Usos
«L’hereu va quedar viudo que passava dels quaranta. Aquesta xicota, com li diuen? Maria, com li diuen a la jove de cal Monclús?» Havia alçat la veu per preguntar a la seua dona que se sentia traginar a dins de la cuina. En lloc de respondre, la Maria s’havia atansat a la porta del taller. «Ara que hi penso…, no se’m recorda com li diuen… No es fa amb ningú, és molt furra».
Maria Barbal, Mel i metzines (Barcelona: La Magrana, 1990)—S’ha amagat —va xiuxiuejar el guia, assenyalant la feixa de matolls que s’estenia al fons del penya-segat—. Em deu haver sentit. És furro com un isard.
Pep Coll, El salvatge dels Pirineus (Barcelona: Edicions 62, 2005)
—Vols dir que l’has vist? N’estàs segur? A on?
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors de RodaMots. El d’avui és de Núria Joangran, de Llessui (Pallars Sobirà), i Joaquina Ballarín, de Campo (Ribagorça).
Al Rosselló el Forro (pronunciat Furru) és el Saig.