furro -a adj

Definició

Esquerp, feréstec, adust, malagradós.

M’agraden els gats, però no els que són furros sinó els manyacs.

Aquest és un mot que s’usa al Pallars, l’Alta Ribagorça, la Noguera, el Segrià…

Etimologia

D’origen relacionable amb fura i amb el castellà huraño, ‘esquerp’, del llatí foraneus, ‘foraster’.

Usos

  • «L’hereu va quedar viudo que passava dels quaranta. Aquesta xicota, com li diuen? Maria, com li diuen a la jove de cal Monclús?» Havia alçat la veu per preguntar a la seua dona que se sentia traginar a dins de la cuina. En lloc de respondre, la Maria s’havia atansat a la porta del taller. «Ara que hi penso…, no se’m recorda com li diuen… No es fa amb ningú, és molt furra».

    Maria Barbal, Mel i metzines (Barcelona: La Magrana, 1990)
  • —S’ha amagat —va xiuxiuejar el guia, assenyalant la feixa de matolls que s’estenia al fons del penya-segat—. Em deu haver sentit. És furro com un isard.
       —Vols dir que l’has vist? N’estàs segur? A on?

    Pep Coll, El salvatge dels Pirineus (Barcelona: Edicions 62, 2005)

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors de RodaMots. El d’avui és de Núria Joangran, de Llessui (Pallars Sobirà), i Joaquina Ballarín, de Campo (Ribagorça).
 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Un comentari a “furro -a”

Deixa un comentari a pep

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

borborigmecabeça