FURRO, pall., ribag. i lleid. ‘(animal) esquerp, guit, salvatge’, probablement alteració de furo maestr. i arag., id., que es relaciona per una banda amb el cast. huraño (antic foraño) ‘esquerp’, provinent del ll. foraneus ‘foraster’, ‘estrany’, i per altra banda, amb fura i la seva família: segurament resultant de l’encreuament d’aquests dos grups; la -rr- sembla deguda a la influència del vulgarisme furri, furris (val. i cast. dial.), ‘menyspreable’, ‘púrria’, que és d’origen diferent. […] Furro no és sols de Pallars i Ribagorça, car arriba més al Sud en català occidental: me’l comuniquen de la rodalia de Lleida, com a adjectiu o substantiu, amb la definició «persona de mal caràcter, solitari, esquerp».
- Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. IV, pàg. 238
Comentaris recents
del seu pa farà sopes
https://rodamots.cat/qui-no-te-un-all-te-una-ceba/...
del seu pa farà sopes
Com el tema va d’aliments, trobo a faltar “qui...
tant li fa naps com cols
Interessant l'ampliació dels naps i les cols. Per...
cara de pomes agres
No és l'única variant amb fruites perquè també...
cara de pomes agres
Arran de "pomes agres" he recordat que l'escriptor...