Definició
1 (f) Planta subarbustiva (Fuchsia hybrida), de fulles ovals, flors penjants, vermelles, violàcies o blanques, amb el calze cilíndric i amb quatre lòbuls, amb la corol·la quadripètala i fruits en baia. És una planta de jardí molt apreciada per la vistositat de les flors.
2 (adj) Color de fúcsia, rosa o vermell violaci.
Es va posar una brusa fúcsia.
Etimologia
Nom del llatí científic Fuchsia hybrida que, el 1693, donà a la planta el botànic i viatger francès Charles Plumier (1646-1706) en memòria del metge i botànic alemany Leonhard Fuchs (1501-1566).
Usos
Una grenya llisa es despenjava del seu pentinat perfecte i li queia sobre el front amb una ponderada indolència. Aquell cabell tan blanc i tan polit, lleument il·luminat, feia el pendant escaient amb el batí de seda japonesa de color de fúcsia. Una gosseta de companyia, amb el pèl blanc molt arrissat, completava el noble quadre.
Ofèlia Dracs, Deu pometes té el pomer (Barcelona: Tusquets, 1980)Als estius la tia Paulina anava a un poblet de la vora de Perpinyà on els Lloberola tenien una finca. El viatge el feien gairebé tot en diligències monumentals i desllorigades. La tia Paulina s’hi ofegava de calor i es tornava vermella com una fúcsia. Una vegada, passant per la província de Girona, la diligència va ésser robada i escopetejada per uns bandolers; un homenot va agafar la tia Paulina i li ficà una manassa peluda dintre la tebior de la cotilla per si hi duia joies amagades. La tia Paulina tenia dos pits petits i verdosos com dos ametllons i es va desmaiar.
Josep M. de Sagarra, Vida privada (1932)
Tema de la setmana
Dels colors de la setmana passada ens va quedar el fúcsia, que és també un epònim o mot format a partir d’un nom de persona. Molt sovint en fem servir per designar tota mena d’objectes, des de plantes a planetes, passant per invents, països, muntanyes i malalties. Tot i que no sempre en siguem conscients, els epònims formen part del nostre vocabulari quotidià.