Definició
Soroll continuat, brogit.
La fressa de l’aigua del torrent.
Quan menjaven, els cucs de seda feien una fressa que m’evocava temps passats.
«Molta fressa i poca endreça»: es diu del qui fa molta feina, almenys aparentment, per una cosa de resultats nuls o insignificants.
Etimologia
Derivat postverbal de fressar, ‘fer fressa’; del sentit de ‘refrec’ es passà al de ‘remor’ resultant.
Usos
He cregut en l’amor malgrat les nits d’insomni,
Melcion Mateu, «Conciliació», dins el recull Ningú, petit (Barcelona: Edicions 62/Empúries, 2002), pàg. 57
les cames tremoloses, la fressa i la temor del fill.
He cregut en això i creuré en aquestes coses,
malgrat les presses, malgrat la por de no tenir cap nom.S’havia sentit fressa a l’entrada. El soroll d’una clau que entrava al pany i girava, després unes passes, un cop de porta i res més. Tots tres esperàvem que l’Hug aparegués pel corredor, però al rebedor ningú no havia obert cap llum ni se sentia fressa de passes que avançaven.
Emili Teixidor, Les rates malaltes (Barcelona: Cruïlla, 1991), pàg. 48
Tema de la setmana
Dijous de la setmana passada, el servidor des d’on es distribueix Cada dia un mot va fer llufa i no va enviar els dos darrers refranys de la setmana (si els voleu veure, podeu fer clic als enllaços que hi ha a baix). El silenci que, a desgrat nostre, ens van imposar les noves tecnologies ens ha fet reflexionar sobre els múltiples sorolls que ens sotgen. Aquesta quinzena en veurem uns quants.
Un dia em van endevinar els meus orígens perquè vaig pronunciar la paraula “fressa”. Es veu que en altres llocs de Catalunya fan servir només la paraula “soroll”. Des de llavors he tingut molt coll avall que “fressa” és un mot molt gironí.