Definició
En sentit figurat, referit a una persona o una cosa, decebre, fallar, no respondre a les expectatives.
Quan tornava a casa, el cotxe em va fer llufa i vaig haver d’aturar-me.
Una llufa és una ventositat produïda sense estrèpit. L’origen de l’expressió fa referència a una bomba, un petard, etc. que cremen sense explotar. El mot llufa és d’origen onomatopeic i expressiu.
Usos
—Saps la notícia? El servei de Renfe ha tornat a fer llufa.
Ninot de l’Avi publicat a El Punt, 23 de setembre del 2006 (vegeu-lo a l’enllaç* de sota)
—Això no és notícia. La notícia seria que funcionés normalment durant tot un dia.De sobte, la connexió va fer llufa. «Et funciona el correu, copilot?», em pregunten des de la central de Miranfú. No, no funciona. Ni el correu ni Internet. Recoi! «Prova de reiniciar el mòdem»… Al lloc del mòdem, allà on van a petar tots els cables, hi havia un gat escarxofat, abraçat a l’aparell com qui s’aferra a un tronc miraculós en un naufragi. Havia vist gats damunt de radiadors, d’estufes, de teles, de prestatges, fins i tot de fils d’estendre roba, però mai damunt d’un mòdem i a més fent de manera que tot el cos, contorsionat, li capigués en aquell pam quadrat de màquina negra i bullent.
Tina Vallès, «Calefacció per adsl», al blog L’aeroplà del Raval, 10 de febrer del 2005
Tema de la setmana
Ninots