Definició
Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma terreum) de barret convex, grisenc, fibrós i esquamós, i de cama blanca grisenca, comestible.
La carn del fredolic és escassa i fràgil, de color blanc, una mica grisenca sota la cutícula.
També: fredeluc, fredolec, fredolí, fredoluc, negret
Etimologia
L’adjectiu fredolic vol dir ‘molt sensible al fred’, tot i que en el cas del bolet no és ben bé així; se’n diu fredolic perquè surt quan comença a fer fred. Del llatí frigidŭlu, dimutiu de frigĭdum, ‘fred’.
Usos
En acabar l’estiu, però, va aparèixer un bolet de rosada. La Dolores el va regar i l’endemà el fredolic li arribava als genolls i l’herba que l’envoltava s’havia tornat groga i seca. El fredolic era d’un gris marronós, com tots els fredolics, però s’estava fent molt gros. Aviat el tronc del fredolic va ser com la seva cama. Ella, empipada, va continuar regant sense dormir.
Iolanda Batallé, El límit exacte dels nostres cossos (Badalona: Ara Llibres, 2011)
«No t’has de menjar els fredolics gegants», li havia dit el seu pare quan era petita. Però què podia fer amb aquell fredolic? I per què els havia sortit un fredolic així?A Cerdanyola, segons ens conta la senyora Eulàlia, hi havia uns rovellons molt saborosos: «N’anàvem a buscar. Ui, molts rovellons! I llavors, quan venia el fred, els fredolics! Tota la riera de Sant Cugat fins a Can Coll. Nosaltres només anàvem allà, al bosc de casa. Quan tornàvem la mare ja havia preparat el pa amb tomàquet, la botifarra… Ens agradava molt anar al bosc i se’n feien molts, aquí».
Antonio Olea Morillas, La Cerdanyola rural: estudi etnogràfic (Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Universitat Autònoma de Barcelona, 2005), pàg. 87
Tema de la setmana
Bolets
Sempre n’havia atribuït el nom al tacte vellutat, com si dugués abric: etimologia popular.
En alguns indrets del Matarranya del “fredolic” n’hi diuen “bruneta”, pel color bru que té.
Al fredolic a ma casa també li diem rateta.