Quan la caravana ha sortit del moll eren les tres. Ha enfilat el Paral·lel, cap a la plaça d’Espanya. Ha entrat a Sants, després a l’Hospitalet i ha sortit a buscar la carretera general camí de Madrid. Tot era fosc com una gola de llop. Encara faltaven tres hores perquè apuntés el dia…

Irene Polo, «A les tres d’aquesta matinada ha estat traslladat a Madrid l’ex-Govern de la Generalitat» (L’Instant, 7 de gener del 1935)

Sortim tots a coberta. Fa un mal temps dels dimonis. Plou i fa un vent que s’ho emporta tot. El cel és negre a les onze del matí. Com una gola de llop. Abans de baixar l’escala del costat del vaixell, al final de la qual espera la gasolinera que ha de portar-los a port, Casares em dóna la mà.
   —Fins aviat!

Irene Polo, «‘La gent no es deixarà prendre la llibertat dels seus presos’, diu Casares Quiroga. Un interviu a bord de l’‘Orinoco’, camí d’Amèrica» (Última Hora, 5 de febrer del 1936)