La teva pretensió que t’estàs fent vella és d’una coqueteria intolerable; has sentit a dir que els poetes més il·lustres han tingut sempre una flaca per les «dones madures» i has pensat que en Màrius i jo, que, ja que no d’il·lustres, ens les donem de poetes a estones, cauríem d’aquesta manera infal·liblement als teus peus. El que és ell, que faci el que li sembli; però el que és jo, t’asseguro que encara has de menjar moltes sopes abans de deixar de ser una mocosa. D’aquí a cinquanta anys en tornarem a parlar; és aleshores quan començaré a considerar seriosament si ha arribat el moment de caure als teus peus (sempre i quan en Màrius no m’hagi de matar) o bé si encara cal esperar una mica. Com que entretant ell i jo també ens haurem fet vells, també serem irresistibles; que per cert, si sabessis com em divertiria ser-ho.

Joan Sales, carta a Mercè Figueres, 30 d’agost de 1937, dins Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007), pàg. 290