Al tercer dia d’estar-hi, un pagès dels voltants li havia donat una ovella morta de part i ell, amb el cotxe, l’havia transportada fins a la clariana de l’alzinar on ara, cinc dies després, ja corrompuda malgrat la fresca, escampava una fetor incipient centenars de metres a l’entorn. Aquell dia, devers les onze, la parella de voltors havia aparegut venint de darrere els cingles de gregal: la vista de la carronya els atreia.

Miquel Adrover, Els voltors (Argentona: Voliana, 2011)

Qui deia que els àrabs érem gent de terra plana i àrida, de sorrals errants i de tendals beduïns? A Sanà, tothom buscava el cel, i aquest anhel d’altura quasi irreverent era el que em feia sentir entre els meus. M’hi trobava a gust, sí, tan a gust que ignorava els fems que trepitjava, les escopinades verdes pertot i la fetor d’orins càlids que pujava de terra.

Alfred Bosch, Les set aromes del món (Barcelona: Planeta, 2004)