gregal m

Definició

Vent del nord-est.

Etimologia

Derivat de grec (en català antic vent grec), denominació nascuda segurament a Sicília i sud d’Itàlia, on el nom del vent es justificava per la situació de Grècia respecte a aquelles terres.

Usos

  • El gregal és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc. És el que infla les cortines de malla dels pobles de la costa i el que fa repiquetejar les canyetes. Posa sobre el sol canicular matinal bolcat sobre el cobalt del mar una ràfega blanca i rutilant de vida i d’enlluernament. Si en arribar a les nostres costes vingués de Grècia i hagués passat per sobre els marbres antics, tindria una palpitació voluptuosa i docta que augmentaria les seves virtuts excelses.

    Josep Pla, «El vent de garbí i la tramuntana (Assaig sobre la meteorologia del país)», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1967)

Tema de la setmana

Alguns subscriptors trobaven a faltar el gregal a l’arxiu de mots rodats per CD1M. El segon exemple del mot enviat divendres passat deia: «Sentia el brum del gregal…», i el gregal? On és el gregal? Doncs aquí el tenim, per inflar-nos les cortines i refrescar-nos una mica, amb uns quants noms de vents més que ens acompanyaran aquesta setmana (inclòs el xaloc, que també apareixia al brum de divendres).

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

brumllebeig