—DEMÀ JA NO SERÉ JO.
Fa venir-me salivera.
Res hi ha tan excitant
com passar a ser un altre,
a passar a ser un altre ser.
Així dia, rere l’altre.
—Com va ser que començà…
—Va ser just una pensada:
jo no era absolutament
més que una criatura
de la tribu, del ramat,
és a dir: no era res.
Per tant, fer la prova d’un
altre res era ben lícit.
I ha estat meravellós,
car no es tracta de no ésser
o de ser un disbarat.
Aquí el tema és el canvi.

Miquel Bauçà, Certituds immediates (Barcelona: Empúries, 2007)

Tinc mal de cap, tot el dia que fardes,
ets el millor, i no diguem el paquet,
fa salivera a les bledes que cardes:
però no tens pebrots ni jugues net,
fuges d’estudi amb mentides covardes,
fent-te l’ofès o engegant un bolet,
perquè ets tot tu una fava que baveja
i a l’últim fa figa de pura enveja.

Albert Mestres, «Herbari», dins A sac (Barcelona: Empúries, 1999)