Definició
Ser algú mort i enterrat.
—Encara és viva la padrina? —En fa d’anys que fa malves!
Aquell pobre home ja fa malves; va morir fa sis mesos.
També: criar malves
Aquesta expressió també es pot fer servir en el sentit de ‘ser una cosa oblidada, que pertany al passat’: Aquell antic afer ja fa malves; al poble ningú en parla ni se’n recorda.
Per què diem ‘fer malves’ o ‘criar malves’?
«L’expressió fer malves o criar malves, aplicada a una persona morta i enterrada, al·ludeix encertadament al fet que la malva creix en sòls molt nitrogenats i fèrtils» (Jordi Badia, «Què crien les malves?»)
La malva és una planta dels gèneres Malva, Althaea i Lavatera, de la família de les malvàcies, amb flors de color purpuri, rosat o blanc.
Usos
Quan he sabut la mort de Ramon he anat al parc d’atraccions. He entrat a l’hort. No hi havia ànima vivent. La barraca de pim-pam-pum era tancada i el carrousel enfundat. Ja me n’anava quan he vist venir una dona amb un sac de papers a l’esquena i una taronja a la mà.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)
—Ahir el varen enterrar —digué la dona—. El varen treure mort de la manxa…
—I de què ha mort?
—Ningú no ho sap. Abans-d’ahir encara va anar a l’escullera amb les canyes i avui ja fa malves.
—Vostè és del barri? —he preguntat a la dona.
—Sí, per què? Vostè deu ésser policia, veritat?La senyora Serafina Serrat, vídua, propietària d’un estanc, que viu sola, ha sortit de casa amb la idea de comprar pa. Té una mica de febre i plou, però no hi ha gens de pa i la fleca és a quatre passes. I està vestida, perquè ella, si no és per colgar-se, va sempre arreglada, com li havia ensenyat el pobre Ramon, que cria malves en algun lloc inconegut de l’Ebre. Té cinquanta-vuit anys, i ha dividit el temps de cada dia en bocinets perquè no li caigui a sobre i la destrossi: el temps de cada dia s’ha de desmuntar, perquè hi hagi ordre i els estels circulin pel cel.
Isabel-Clara Simó, Amor meva (Barcelona: Edicions 62, 2010)
Tema de la setmana
Morir-se o ser mort