Definició
Espatllar.
Té unes males mans: no pot tocar res que no ho faci malbé.
S’ha fet malbé la salut.
Etimologia
De mal (adj.) i bé (subst.), que, unit amb el verb fer o fer-se, equival a ‘fer mal profit, fer mala fi, espatllar, deteriorar, perdre’s’. El mot malbé no té cap altre ús fora d’aquesta locució.
Usos
A na Rut li agradava escoltar les històries del seu avi, i és molt possible que res no produís tant plaer a Jeremies en els seus últims anys com explicar històries del seu passat a un oïdor atent. Rut pensava que Jeremies era un excel·lent narrador, d’aquells que mai no permeten que la veritat pelada els faci malbé un bon relat.
Sebastià Alzamora, Sara i Jeremies (Barcelona: Proa, 2002), pàg. 28Total, que en aquella sala que havia d’estar destinada a l’acadèmia de música, la mare havia anat apilonant caixes, coses inservibles, mobles que es canviaven o que es feien malbé i records de tota índole.
Imma Monsó, La nit porpra (Barcelona: La Magrana, 2011)
Tema de la setmana
Mots formats amb el prefix mal-