[Sobre Josep M. de Sagarra]  La cobejança dels petits èxits fàcils i immediats i la passió d’imposar-se per l’escàndol i per la mola de la seva obra, l’han distret de pensar en el que realment podia fer i en la mida i en el to del que era cridat a fer. Ha oblidat aquell versate diu… d’Horaci, que tant ens havíem repetit (i en llatí!) quan érem estudiantets, i ha esmerçat un esforç més gran que molts no imaginen per a escriure farrigo-farragos en vers o en prosa que no tenen res a veure amb la mena del seu talent.

Carta de Carles Riba a Paulina Crusat, 10 de maig de 1952, dins De casa a casa. Tria de cartes (Barcelona: Edicions 62, 2007), pàg. 269

El llibre em sortia sol. Se’m feia història oral, que diuen els savis d’ara. Cert que me n’he fetes venir bé algunes, però gairebé sempre no n’he fet d’altra que aplegar les moltes que he sentit contar, fer-ne una tria i ataconar-les totes a la senalla d’un sol rector. Mossèn Tronxo.
   I provo de fer-lo parlar com sol, imaginant-me que escriu en qualsevol paperot, qualsevol feta que l’hagi refregat. Agafat per aquestes, l’escrit ha de ser un farrigo-farrago sense cap ni centener. Perquè en la vida d’un rector de pagès, les fetes que pugui contar, fora dels dies de cada dia, li surten a la impensada com els conills a qui caci sense gos.

Josep M. Ballarín, Mossèn Tronxo (Barcelona: Club Editor, 1989)