Definició
Usos
A les terres esventades, plantes, arbres, bèsties i persones sabem que l’aire pot tenir un to, una melodia, una gràcia, un estil, un ritme… Lo vent, en canvi, té força, amb rumb marcat o no, però amb una certa prepotència i vanitat… i un no-sé-què de sobrenatural, ara diví, ara diabòlic.
Roser Vernet, Lo mig del món (Barcelona: Club Editor, 2023), pàg. 105
Les terres esventades, si més no algunes de privilegiades i escollides, tenen fama de ser bressol de genis, que les ventades inspiren i escampen arreu com si d’una voluntat divina es tractés. Una fama que recolza en una història bastida amb l’argamassa d’imaginaris col·lectius, per tal de fixar i aglutinar voluntats en l’edifici compartit per propis i forans.Els nostres poders públics no tindran altre remei, si conserven una guspira de sentit pairal, que plantejar-se greument aquest problema: «¿Volem tenir teatre i, en conseqüència, n’organitzem la protecció eficaç, o renunciem a tenir-ne i tolerem que en un parell d’anys s’esventi el petit caliu que resta a hores d’ara?».
Carles Soldevila, «El temps ens ho dirà» (La Publicitat, 17 de novembre del 1932), reproduït a Fulls de dietari: una antologia (Barcelona: Empúries, 2004), pàg. 391
Tema de la setmana
Mots esventats
En valencià solem dir desbravar-se en el sentit de ‘desventar-se’.
El DNV la recull, però redirigeix a ‘desbrafar-se’, que defineix així: “Perdre, un líquid, la força, el gas o l’olor”. El DIEC, en canvi, no recull cap d’aquestes formes, ni desventar, ni desbravar ni desbrafar.
El DIEC no sol recollir gaires geosinònims o sinònims dialectals. Només recull esbravar, que ja va rodar fa temps, i esbafar-se.
https://rodamots.cat/esbravar/
En canvi, el DNV recull més variants: esbravar-se, esbrafar-se, esbafegar-se, esbafar-se, desbravar: totes remeten a desbrafar-se. També recull esventar-se i desventar-se en el sentit que comentes de ‘perdre, una cosa, l’aire que conté’ i ‘evaporar-se l’alcohol o el gas, d’una beguda’, respectivament.