—Ens aturarem a Besiers? —va preguntar l’Olivia fent anar la maneta per apujar una mica la finestra. Va acceptar de bon grat l’entrepà i va començar a menjar.
   —Segons el mapa, hi ha una benzinera molt gran —li va respondre en Xavi—. Omplirem el dipòsit i revisaré els nivells.
   —Podem aprofitar per estirar les cames una estona. Necessito caminar —va dir la Pat.
   —Caminar, dius? Però si no portes ni tres hores al cotxe! Saps el que ens falta per arribar a París?
   La Pat va riure i li va fer un petó a en Xavi. Va esbullar-li els cabells en un gest de tendresa i li va fer l’ullet a l’Olivia.
   —Estirarem les cames mentre ells es queden al cotxe.

Tània Juste, Amor a l’art (Barcelona: Columna, 2021)

Pensa que potser el lavabo és al pis de dalt, però no troba gens lògic que, havent-hi la cuina, la sala i una habitació, no n’hi hagi també un a la planta baixa, independentment que a dalt n’hi hagi o no. És al costat de la porta del carrer, amb la mà a la maneta del pany. Sense atansar-se a la sala, crida que surt un moment al jardí, a estirar les cames. Al jardí, corre cap a un matoll, es descorda la bragueta i orina copiosament. Bufa de plaer. Gira la vista descuidadament i veu que, de l’altra banda de la tanca que dóna a la casa del costat, el veí l’observa. L’home, agafat en falta, aixeca la mà que té lliure i saluda el veí, esbossant un somriure. El veí —sense somriure— li retorna la salutació. En acabat, l’home es corda la bragueta i torna dins de la casa. Bon punt hi posa un peu dins, el gos s’acosta a ensumar-lo.

Quim Monzó, «Casa amb jardí», dins L’illa de Maians (Barcelona: Quaderns Crema, 1985)