Definició
1 Criar, nodrir (un infant, un animal petit); fer arrelar i créixer (una planta, un esqueix).
Com que era setmesó i pesava dos quilos, el metge va dir que no l’esqueraríem i que dubtava que visqués fins a la matinada.
Sempre ha tingut molt bona mà per a les plantes, fa dos dies li van donar una dàlia pansida i a punt de morir, però ja l’ha esquerada.
2 Començar a campar sol, fugir del niu.
Etimologia
Possiblement d’esquerar (o escar) en el sentit de ‘posar l’esquer a l’ham, a la llosa, al palangre, etc.’, d’esquer, del llatí escarius, ‘relatiu al menjar’, derivat d’esca, ‘menjar’.
Usos
La Maria-Mercè Marçal va néixer de manera circumstancial a Barcelona, l’any 1953, però es va esquerar entre Ivars d’Urgell i Seana. Vam coincidir al pati de lletres de la Universitat de Barcelona, però no ens vam tractar fins una pila d’anys més tard, en els darrers deu o dotze de la seva vida. Era senzilla, tenaç, afable i rebel; intel·ligent, serena, reflexiva i sagaç; d’aparença enganyosament fràgil, sempre un punt misteriosa i absent, i més aviat desordenada en els detalls de la quotidianitat. Però ningú no dubtava que tenia un dels caps més ben moblats dels escriptors del seu temps.
Isidor Cònsul, Tractat de geografia (Barcelona: Empúries, 2008), pàg. 33No sé per què, lo teu pare no se’m feia agradós. Era massa poc enraonador, semblava saber més que tots. Fa molt temps que conec que era el millor gendre que jo hauria pogut trobar en tot lo terme. Però aleshores no em podia acabar que aquella filleta sola que havíem pogut esquerar, s’havia de fer dona tan aviat i casar-se i marxar.
Maria Barbal, Mel i metzines (Barcelona: La Magrana, 1990)
Tema de la setmana
Suggeriments que ens feu els subscriptors de RodaMots. El mot d’avui és una proposta de Ció Rigau, de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Jo havia sentit a dir, d’un ocell, que ja s’havia esquerat –en el sentit que ja volava pel seu compte, que ja havia deixat el niu on fins llavors l’havien alimentat els pares.
I per això suposava que ‘esquerat’ venia de quer, roca, en el sentit que ja s’havia alliberat del quer, de la roca, del niu on havia crescut.