Em vaig trobar que hi havia moltes paraules que no estaven al diccionari Fabra, que llavors era el normatiu. Aleshores vaig fer un estudi del parlar del Pallars. Jo crec que no cal dedicar massa esforços per conservar el pallarès en tots els aspectes, gràcies que puguem salvaguardar el català com a llengua viva, però sí que cal dedicar energies a la qüestió lèxica, és a dir, a paraules que es deien aquí o a Lleida. Per exemple, quan un ocell surt del niu i ja pot volar, utilitzem el verb esquerar. És un concepte molt maco, perquè s’aplica també a un nen: «Mira, ja el teniu esquerat, ja camina». Quan una paraula o verb té un concepte, aquest és el que has de salvar. No cal esmerçar-se per si es diu corretja o correia, és el mateix.
Pep Coll entrevistat per Magda Gregori Borrell a La Mira, 22 d’agost del 2020, «El Pirineu escrit: entre el mite i la realitat»
Comentaris recents
tarannà
Com es ben sabut, a l'interior del País Valencià...
mannà
El gran diccionari de la llengua catalana dona per...
anar lluny d’osques
A banda d'un petit senyal, una osca és també un ...
anar-li al darrere amb un flabiol sonant
Anar ‘radere’ de peix mort, a...
anar a la vela
La frase feta d'avui sembla una mica com l'express...