gendre m

Definició

Marit de la filla (o del fill).

Van venir a visitar-lo les filles amb els gendres i després van marxar tots plegats a dinar.

El Diccionari català-valencià-balear recull uns quants refranys amb gendres: a) «Amor de gendre, bugada sense cendra»: vol dir que l’amor del gendre als seus sogres sol esser molt fluixa.—b) «Després de casada la filla, ixen els gendres».—c) «Una volta ma filla morta, què fa mon gendre a la porta?» (Alcoi).—d) «Que delicat era mon gendre, quan era tendre!» (Calaceit).—e) «Val més un fill airat que un gendre ensucrat» (Empordà).—f) «Gran és mon gendre; bo siga ell»: vol dir que no basta que una persona sigui de bon veure, sinó que cal que sigui bona moralment (València).

Etimologia

Del llatí gener, -eri, mateix significat, de la mateixa arrel que gignere, ‘engendrar’, igual que genus, -eris, ‘naixement, raça’.

Usos

  • —No el fem esperar. Anem a parlar amb ell, a veure com reacciona quan li diguem que sabem que ell i la víctima es coneixien.
       —¿Vols que me n’ocupi jo, d’interrogar-lo? —li va suggerir el Gabriel.
       —No, però entra amb mi a la sala.
       —¿N’estàs segura? Mira que teòricament el Gerard és el teu gendre
       —No diguis bestieses! Que s’hagi allitat alguna vegada amb la meva filla no el converteix en el meu gendre! —va replicar la Norma.
       —Com vulguis.

    Teresa Solana, La casa de les papallones (Barcelona: RBA La Magrana, 2014)
  • Aquesta gent és una gent ben estranya. N’hi ha una que diu que és filla meva i també hi ha un barbut grassonet que diu que és el meu gendre i després tres o quatre persones més petites que deuen ser els seus fills. Dic que són tres o quatre perquè tinc la memòria una mica atrofiada i calcular mai no ha estat el meu fort. Pel que sembla, aquesta és la meva família i aquesta és casa seva. Casa seva que és més aviat un pis.

    Séchu Sende, «El paracaigudes», dins La venedora de paraules (Barcelona: RBA La Magrana, 2015), traducció de Mònica Boixader, pàg. 134

Tema de la setmana

El tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. També heu d’endevinar quin dels cinc mots que enviem de dilluns a divendres no encaixa amb els altres quatre i per què. El primer subscriptor que enviï la resposta correcta a mots@rodamots.cat guanya un exemplar de La venedora de paraules, de Séchu Sende, gentilesa de La Magrana. En sortejarem dos més entre la resta d’encertants. Vegeu les bases completes de participació al primer enllaç.

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

oncleavi