Arribat que fou el dia de les esposalles, els pares d’Egèria, després d’ésser aquestes correctament signades, celebraren una festa a la qual foren invitats els parents i amics de la família. La festa es feia en els jardins, de cara al mar, entre estàtues de marbre, massissos de boix retallat i xiprers alterosos. Egèria i Kosmas s’esguardaven els ulls, entendrits i fascinats, evocant el dia de la boda, que esdevindria tres mesos després.

Joan Perucho, Les aventures del cavaller Kosmas (Barcelona: Planeta, 1981)

Fetes que foren les esposalles ab gran triümfo, ab danses e singular col·lació, volgué l’Emperador que en l’endemà se fessen les bodes per ço que no detinguessen la partida de Tirant; e així fon fet. E foren-hi fetes molt grans festes de juntes, e danses e momos, e molts altres entramesos qui ennobliren la festa; e tothom estava content sinó lo miserable de Tirant.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (1490), capítol CCXX