Definició
Espigues que resten al camp un cop feta la sega del cereal.
Els espigoladors arrepleguen les espigolalles.
Al llibre Levític (23,22) de la Bíblia podem llegir: «Quan segareu la vostra terra, no arribareu a segar fins a la partió del vostre camp, ni aplegareu les espigolalles: deixeu-ho per als pobres i els immigrants».
També: espigoladures
Etimologia
D’espigolar, d’espiga, del llatí spīca, mateix significat. Més mots de la mateixa família són espígol, espigam ‘multitud d’espigues’ i espigat. Vegeu també el refrany Qui no pot segar, espigola.
Usos
L’eina del segador era la falç —la corbella, a terres valencianes—, de fil llis, com testimonien les troballes fetes al poblat medieval de l’Esquerda, o dentat […]. El segador —o la segadora, com devia ser bastant freqüent a la llum de les representacions iconogràfiques— anava tallant les espigues a cop de falç, i el lligador les lligava en garbes i les apilava als marges perquè s’anessin secant. Aquelles espigolalles que quedaven pels camps eren recollides per les dones i els nens, que hi anaven a espigolar després de la sega.
Antoni Furió, «L’utillatge i les tècniques», dins Història agrària dels Països Catalans, volum 2 (Edat mitjana), a cura d’Emili Giralt i Raventós i Josep M. Salrach (Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca, 2004), pàg. 338
Tema de la setmana
Mots plurals (no tenen singular)