Sol ardent. Bella collita
per l’extens ametllerar.
«Arri, arri, somereta:
anirem a espigolar…»
La gerreta plena d’aigua
i al cistell el berenar,
si d’espigues no se’n troben,
de records bé n’hi haurà.
Ben cordada l’espardenya,
quin delit ve de cantar
per pinars i conradissos
amb el fresc embat de mar!
Les tonades de la terra
Déu les vulgui conservar,
i les danses a la lluna
que la son fan allunyar.
Maria Antònia Salvà, El retorn (1934)

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...