En valencià també es fa servir l’expressió un bonàs com un cabàs, referida a una persona excessivament bona, de geni dòcil, crèdula i afable, que sempre va amb el cor a la mà, que és un bon jan, un bonastre. Aquesta expressió l’empra Enric Valor en la seua prosa literària. Així, en la rondalla «Abella» podem llegir: «Però el de la Barcella era un bonàs com un cabàs».
Eugeni S. Reig, Les nostres paraules (València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2008)
Torneu a un cas com un cabàs
Comentaris recents
boga
Amb la boga, arribem a plantes d'aiguamolls, amb a...
vímet
Crec que avui és pertinent recordar-nos de Gata d...
espart
"És més fals que una corda d'almasset". Enric Va...
espart
Amb l'espart a Palafrugell se'n fan cofes...
espart
En grec àtic i en grec modern sparte és...