Un altre sant tornem-hi

Va caure en dilluns, però en canvi feia olor de diumenge perquè les famílies van treure els cotxets a passejar, la llum del sol incendiava l’herba, solfejaven els músics a la glorieta i al cel voleiaven estels i banderes. Sembla un quadro naïf de Rousseau le Douanier, però era la nostra festa nacional. A les pastisseries despatxaven el tortell del dia, cap al capvespre es van cremar banderes i, després, aviadet al llit, que demà és Sant Tornem-hi. Dimarts i 12, ai!

Joan Ollé, «Sant Tornem-hi» (El Periódico de Catalunya, 14 de setembre del 2006)