Cap i casal
Però a la perifèria russafina, amb la pausada activitat del migdia, el pas de comissions i músics cada cert temps, sense estridències, han convertit un dijous banal en dissabte assolellat i alegre, de manera que no intentaré perilloses incursions, ni físiques ni mentals, com la d’ahir a l’altra banda de l’Avinguda, on hi ha la flor i nata de la burgesia falleril, que ha modelat els ninots ideològics que avui controlen de dalt a baix la festa del cap i casal, i on vaig sentir dir amb tota naturalitat i un castellà impecable: «Esto está lleno de pueblerinos». Què farem si encara som de poble i no, com ells es pensen, pueblerinos!
• Manel Rodríguez-Castelló, «De poble» (Levante, 19 de març del 2005)
Comentaris recents
eccehomo
Justament d'aquesta confusió en parla Vicenç Pag...
eccehomo
He sentit a gent gran utilitzar el terme "axioma" ...
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...