Cap i casal
Però a la perifèria russafina, amb la pausada activitat del migdia, el pas de comissions i músics cada cert temps, sense estridències, han convertit un dijous banal en dissabte assolellat i alegre, de manera que no intentaré perilloses incursions, ni físiques ni mentals, com la d’ahir a l’altra banda de l’Avinguda, on hi ha la flor i nata de la burgesia falleril, que ha modelat els ninots ideològics que avui controlen de dalt a baix la festa del cap i casal, i on vaig sentir dir amb tota naturalitat i un castellà impecable: «Esto está lleno de pueblerinos». Què farem si encara som de poble i no, com ells es pensen, pueblerinos!
• Manel Rodríguez-Castelló, «De poble» (Levante, 19 de març del 2005)
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...