Cap i casal
Però a la perifèria russafina, amb la pausada activitat del migdia, el pas de comissions i músics cada cert temps, sense estridències, han convertit un dijous banal en dissabte assolellat i alegre, de manera que no intentaré perilloses incursions, ni físiques ni mentals, com la d’ahir a l’altra banda de l’Avinguda, on hi ha la flor i nata de la burgesia falleril, que ha modelat els ninots ideològics que avui controlen de dalt a baix la festa del cap i casal, i on vaig sentir dir amb tota naturalitat i un castellà impecable: «Esto está lleno de pueblerinos». Què farem si encara som de poble i no, com ells es pensen, pueblerinos!
• Manel Rodríguez-Castelló, «De poble» (Levante, 19 de març del 2005)
Comentaris recents
tenir la mà trencada (en una activitat)
El meu pare, del barri de la Ribera de Barcelona, ...
el prometre no fa pobre
Ep, que aquesta és una altra! https://rodamots...
el prometre no fa pobre
"El paper és molt sofrit". Pots escriure allò qu...
el prometre no fa pobre
A mi em sona més demanar no fa p...
el prometre no fa pobre
Excel·lent elecció per a una jornada de tancamen...