Stanislaw Jerzy Lec, escriptor polonès (1909-1966)

Selecció d’aforismes extrets de Pensaments despentinats (València: Brosquil, 2003), traducció de Guillem Calaforra i Ewa Łukaszyk

 

 

Cal multiplicar la quantitat de pensaments, per tal que no hi haja
prou guàrdies per a cadascun d’ells.

 

ℵ

 

Fins i tot en el seu silenci hi havia errors lingüístics.

 

ℵ

 

Com exercitar la memòria per aprendre a oblidar?

 

ℵ

 

Vaig trobar una persona tan poc llegida que havia d’inventar
ella mateixa les citacions dels clàssics.

 

ℵ

 

Ell? Posseeix una ignorància enciclopèdica!

 

ℵ

 

Volia dir al món només una paraula. Com que no en vaig ser capaç,
em vaig fer escriptor.

 

ℵ

 

Adreça’t sempre als déus aliens. T’escoltaran sense que hages de fer cua.

 

ℵ

 

Fins i tot en els camins del pensament aguaiten bandolers.
Per descomptat, també ells se senten intel·lectuals.

 

ℵ

 

Quan criden “Visca el progrés!”, pregunta sempre: “El progrès de què?”

 

ℵ

 

Se li va migpartir la vida! I ara té dues vides separades, molt agradables.

 

ℵ

 

Tenim al país riques quantitats d’energia no aprofitada.
La petulància dels curts de gambals.

 

ℵ

 

Hi havia temps en què els esclaus s’havien de comprar legalment.

 

ℵ

 

Moltes coses no han sigut creades a causa de la impossibilitat d’anomenar-les.

 

ℵ

 

Les accions no esdevingudes provoquen sovint
una catastròfica manca de conseqüències.

 

ℵ

 

Cal passar per la vida amb un digne esguard irònic, per fer-li veure
a algun Gran Demiürg desconegut que hem entès el gran acudit.

 

ℵ

 

Un anònim només és admissible quan qui l’escriu no és realment ningú.

 

ℵ

 

Política: curses de cavalls de Troia.

 

ℵ

 

No us deixeu imposar la llibertat d’expressió abans de la llibertat de pensament!

 

ℵ

 

Cada paraula és un pensament; no es pot dir el mateix de cada frase.

 

ℵ

 

Fins i tot el silenci és una de les formes de creació, si es troba delimitat per dues obres.

 

ℵ

 

He sigut massa tímid. Ha passat la vida. I jo no m’he atrevit ni a abordar-la.

 

ℵ

 

Que no podria dir tot això senzillament? Podria, però no em pagarien.

 

ℵ

 

Déu satisfà els somnis dels creients i dels ateus. De vegades hi és, i de vegades no hi és.

 

ℵ

 

L’opinió es tranquil·litza: les paraules són cada vegada més barates.

 

ℵ

 

El seu talent es manifesta en la selecció de paraules que no utilitza.

 

ℵ

 

Certament, si fóra un ou m’agradaria més podrir-me i que em llançaren
contra un conferenciant que no pas que em bateren per fer una truita.

 

ℵ

 

El que la gent no ha ensenyat al pobre animal que porta a dintre: retòrica,
solfeig, llengües estrangeres i, el més important de tot, el silenci.

 

ℵ

 

De vegades el llenguatge és or, el silenci són trenta monedes de plata.

 

ℵ

 

Els cristians posteriors no podien ser descendents d’aquells que destrossaven al circ les bèsties salvatges de Neró, sinó d’aquelles masses eixordadores d’espectadors.

 

ℵ

 

Al cementiri dels mots en jauen molts de benemèrits. Però també n’hi són de morts assassinats i de suïcides. En aquest cementiri, tanmateix, creuen en el miracle de la resurrecció dels morts i la reencarnació.

 

ℵ

 

Van escriure biblioteques senceres sobre la necessitat de concisió.

 

ℵ

 

En el llançament de calúmnies, el més difícil és tirar-les al més a prop possible.

 

ℵ

 

Caurem en l’oblit. Però tampoc l’oblit no ens frenarà.

 

ℵ

 

Els estúpids no són tan estúpids, sempre són majoria.

 

ℵ

 

No falten temes per al silenci.

 

ℵ

 

Una unça de preocupació pesa més que una tona de felicitat.

 

ℵ

 

Els somnis estan cansats, dormen massa.

 

ℵ

 

El somni de les runes: fingir que són edificis encara inacabats.

 

ℵ

 

Al món, tot té la seua funció; per tant, probablement també en tenen els funcionaris.

 

ℵ

 

El signe d’interrogació és l’escut de la llibertat.

 

ℵ

 

Era un país en què s’havia rebaixat tant el nivell cultural que s’hi podia publicar la literatura de més alt nivell sense por de males influències sobre els ciutadans.

 

ℵ

 

Repetir-se constantment de maneres diferents —que no és això l’art, justament?

 

ℵ

 

Alguns porten un reglament carcerari com a projecte de constitució.

 

ℵ

 

La sàtira convindria que anara de puntetes per fer gràcia, però no per por.

 

ℵ

 

Ahir em vaig oblidar de pensar.

 

ℵ

 

Para l’orella a les paraules: murmuris del temps, una conquilla,
de la qual ha desaparegut l’ésser humà com si fóra un caragol.

 

ℵ

 

De vegades, hom voldria pregar per l’existència de Déu!

 

ℵ

 

En la martirologia nacional, caldria incloure-hi també les lectures obligatòries.

 

ℵ

 

Tot ha estat ja escrit. Als escriptors, els han quedat només els matisos.
És mala sort que això passe precisament a l’època de les grans generalitzacions.