N’hi ha per llogar-hi cadires. Aquesta expressió es diu per ponderar com és de curiosa, d’increïble o d’inaudita alguna cosa. També, i en la mateixa línia, per fer esment d’una trifulga o esdeveniment excepcional relatat per algú.

Malgrat que la cadira és un estri que ja es troba a l’antic Egipte, l’origen de la dita de ben segur que no és tan remot. Molt probablement sigui degut, com comenta Joan Amades referint-se als costums barcelonins, al fet que, en l’acabament dels antics pregons que es feien per anunciar cavalcades i grans solemnitats, el pregoner deia: «S’hi llogaran cadires», com a forma de reclam basat en la comoditat.

Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 2000), pàg. 104