El sentit és ben clar: cal ser previsor de jove per al dia de demà, quan no tindrem l’energia ni les oportunitats d’antuvi. Recomana fer calaix per poder passar sense penes els darrers anys de vida, quan potser ja no podrem treballar. Aplicat a la realitat de la nostra societat, el consell del refrany seria preveure una jubilació tranquil·la. En un sentit més abstracte, vol dir que, si no fas les coses quan les pots fer, després en patiràs les conseqüències.

El referent de dormir en un paller ens trasllada a una societat rural de fa uns quants segles. Ara potser diríem que ens tocaria anar a dormir sota un pont.

Dormir (o jeure) a la palla ha perviscut com una frase feta aplicada a algú que és molt badoc, o en el sentit de no tenir la menor sospita d’un mal que ens afecta o un perill que ens amenaça: «Volen fer-ho sense que el seu germà ho sàpiga; però es pensen que ell dorm a la palla i és ben al revés; està al corrent de tot.» També es diu que algú està a la lluna (o a la lluna de València).

Josep M. Sugranyes, pel que fa a l’expressió dormir a la palla, a Garbellada de refranys, ens dona algunes dades més: «Aquesta expressió s’emprava per indicar ingenuïtat, innocència, ignorància i d’altres conceptes semblants. La procedència cal atribuir-la al costum que hi havia antigament, sobretot a muntanya, que els nois, des que deixaven el raser de la mare fins que es casaven, dormien a la pallissa damunt la palla. A tot estirar, embolicats en un llençol o manta, segons l’estació de l’any.»

La moralitat d’aquest refrany ens recorda la faula clàssica de la cigala i la formiga, immortalitzada per La Fontaine, on la formiga, treballadora i previsora, aprofita la bonança de l’estiu per arreplegar menjar per al dur hivern que ha de venir, mentre la cigala es dedica a cantar i divertir-se, sense tenir cap previsió per al futur pròxim.

N’hi ha algunes variants ben curioses, com ara Qui no adoba allò que espatlla, prompte dormirà a la palla o bé Qui de jove dorm a la llana, de vell dorm a la palla.

Víctor Pàmies i Jordi Palou, Els 100 refranys més populars (Valls: Cossetània, 2023 [2012]), 7a edició

ℵ

Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla és un proverbi, si es vol un adagi o refrany, i dormir a la palla és una locució verbal, que admet, doncs, d’ésser usada d’acord amb tot el paradigma de la conjugació. Però dormir a la palla té un valor diferent en cada cas. En el proverbi vol dir, més o menys, ‘viure en la indigència’, mentre que la locució verbal significa, segons el Diccionari de locucions i frases fetes de Joana Raspall i Joan Martí, ‘ignorar’, i potser hi podríem afegir ‘badar’. Aquest mateix diccionari proposa, encertadament, com a locució sinònima, estar a la lluna. En el recull 1.000 dites ponentines, de Josep Espunyes, que comprèn també alguns refranys, tal com es justifica en el pròleg, trobem el que ens ocupa, amb una mínima variant: Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla, acompanyat d’una versió llatina: Senem iuventus pigra mendicum creat.

Albert Jané, «Notes disperses (VIII)», Llengua Nacional, núm. 119, 2n trimestre 2022