L’embranzida que ha pres la fabricació dels pyjames a la vila de París és un motiu de felicitació per tota persona de bon gust. El pyjama o paiama (en català, aquesta darrera solució sembla més eufònica i menys arriscada que la primera) és una solució divina per a un baró que ni en la intimitat perd el sentit del ridícul. La vella combinació nocturna a base de camisa, calçotets, mitjons i barretina blanca és abominable. Sé que comença a esdevenir rara en els nostres dies; però imagino que no és impossible de trobar… Jo, naturalment, renuncio a trobar-la.
D’ençà de la introducció del paiama, un home ha pogut saltar del llit i entrar en escena sense inspirar cap sentiment lamentable. Ha pogut aparèixer heroic, amb el revòlver als dits o amb els punys closos, a punt de boxa; ha pogut aparèixer amorós; ha pogut exercir qualsevol ministeri elevat…
Carles Soldevila, «Noves agradables» (La Publicitat, 1 d’octubre del 1924), reproduït a Fulls de dietari. Una antologia (Barcelona: Edicions 62, 2004), pàg. 305
Comentaris recents
guatlla
Al País Valencià, almenys a les comarques de la ...
guatlla
Aquell baix llatí "quaquĭla", per força paraula...
garrofa [2]
Una de les obres més populars d'en Frederic Soler...
llufa [2]
Correcte! Encara que per aquestes ventositats sile...
llufa [2]
Gràcies ! Nosaltres també ho empravam per una v...