Les dues paraules provenen del llatí villa, ‘residència al camp’. Si en català escrivim amb una sola ela, vila, ens referim a una ‘població’: La vila de Cardona es troba al Vallès Oriental. També reben el nom de vila el conjunt de construccions fetes arran de la celebració d’uns jocs olímpics, destinades a albergar els competidors i el seu seguici: La vila olímpica de Barcelona és a la vora del mar.

En canvi, si la paraula va amb ela geminada, vil·la, ens referim a una ‘torre o casa d’estiueig’: Le Corbusier va revitalitzar la vil·la com a tipus constructiu.

• David Paloma i Albert Rico, No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 278