Les dues paraules provenen del llatí villa, ‘residència al camp’. Si en català escrivim amb una sola ela, vila, ens referim a una ‘població’: La vila de Cardedeu es troba al Vallès Oriental. També reben el nom de vila el conjunt de construccions fetes arran de la celebració d’uns jocs olímpics, destinades a albergar els competidors i el seu seguici: La vila olímpica de Barcelona és a la vora del mar.
En canvi, si la paraula va amb ela geminada, vil·la, ens referim a una ‘torre o casa d’estiueig’: Le Corbusier va revitalitzar la vil·la com a tipus constructiu.
- David Paloma i Albert Rico, No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 278
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...