Les dues paraules provenen del llatí villa, ‘residència al camp’. Si en català escrivim amb una sola ela, vila, ens referim a una ‘població’: La vila de Cardedeu es troba al Vallès Oriental. També reben el nom de vila el conjunt de construccions fetes arran de la celebració d’uns jocs olímpics, destinades a albergar els competidors i el seu seguici: La vila olímpica de Barcelona és a la vora del mar.
En canvi, si la paraula va amb ela geminada, vil·la, ens referim a una ‘torre o casa d’estiueig’: Le Corbusier va revitalitzar la vil·la com a tipus constructiu.
- David Paloma i Albert Rico, No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 278
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...