Màrius Serra
Tot i que en aquest cas el laberint no ressegueixi cap lletra, resulta pertinent recollir un bell misteri poètic que J. V. Foix va revelar el Nadal de 1953 a Martí de Riquer. L’enigma foixià es troba en aquella famosa felicitació nadalenca que comença «Ho sap tothom, i és profecia». Sembla que De Riquer parlava amb el poeta de l’expressivitat dels topònims en poesia, des de Cerverí de Girona fins a Verdaguer, quan Foix va sorprendre el mestre amb una revelació insospitada: la sisena estrofa del seu poema nadalenc ocultava un petit tresor. L’estrofa en qüestió fa:
Els de la Vall i els de Colera
salten contents, a llur manera,
i els de la Selva s’han mudat;
amb flors de fenc calquen a l’era;
a cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
porten les mels de llur cinglera
i omplen els dolls de vi moscat.
Tot resseguint les indicacions de l’autor, el mestre De Riquer explicava la via d’accés a la bella troballa. Cal tenir un mapa de Catalunya al davant, o bé de l’Empordà. Primer traçarem una ratlla al meridià des de Colera —al nord— fins a Palau-saverdera —al sud—, i després una altra al paral·lel des de Pau —a occident— fins a la Selva de Mar —a orient—. Abracadabra, pota de cabra, el que sorgeix davant dels nostres ulls esbatanats és una creu perfecta amb el travesser vertical més llarg que l’horitzontal. A més, a la intersecció de les dues ratlles hi ha, efectivament, la Vall de Santa Creu. Segons explicà Foix a Riquer, els oferents que cuiten a encaminar-se a aquest Betlem empordanès, situat a la Vall de Santa Creu, procedeixen dels quatre punts cardinals de l’Empordà, que són els quatre caps de la creu, i el poeta signa la composició des de molt prop, al Port de la Selva.
Màrius Serra, Verbàlia 2.0 (Barcelona: Empúries, 2010), pàg. 209
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...