El suflé es fa servir metafòricament en un sentit semblant al de desfer-se com un bolado que vèiem l’altre dia, amb la diferència que tant pot pujar com baixar o desinflar-se. Els diccionaris no recullen aquest ús figurat del suflé.

Alguns exemples:

La literatura és com la borsa. Alguns valors que fa trenta anys amb prou feines cotitzaven han demostrat ser grans inversions, mentre que d’altres de prometedors han baixat com un suflé.

• Vicenç Pagès Jordà, «Els joves s’han fet grans», El Punt Avui Cultura, 31 de gener del 2014

El problema d’Espanya és que té una economia amb un potencial de creixement mediocre, derivat d’una mà d’obra semiqualificada i d’una cultura més siciliana que bàvara. Aquesta economia suflé a vegades puja molt, fins al punt que enganya a tothom, però després, per l’inevitable efecte de la llei de la gravetat, acaba estavellant-se fent un soroll considerable.

• Carles Boix, Cartes ianquis. Un passeig sense servituds per Catalunya i el món (Barcelona: Acontravent, 2012), pàg. 181

No em vaig estar de dir-li que no tenia ni la més mínima confiança en una operació financera que ell pogués dur a terme i que, esclar, no estava disposada a arriscar el lloc on vivia i on havia viscut amb en Pere per un suflé dels seus que es desinflaria només haver sortit del forn. En Bàsil em va mirar amb odi. Aquest és el sentiment que sempre li he inspirat.

• Gemma Lienas, Atrapada al mirall (Barcelona: Empúries, 2007)

Ha passat temps des que Alfonso Guerra va dir, amb riure de conill cínic: «Nos lo hemos cepillao», referint-se a l’Estatut que havia votat el Parlament de Catalunya. Llavors vam sortir al carrer i ens vam convertir —diuen— en un suflé. Però no ens comportàvem com un suflé i no baixàvem.

• Empar Moliner, «Un carpaccio i un entrecot» (Ara, 30 de juny del 2017)