Com que són diversos els pistils de cada flor, el resultat és un fruit compost o infructescència, una móra de color vermell intens, quasi escarlata, anomenada móra roja, gerd o gerdó (cast. frambuesa, sangüesa o chardón). Aquesta móra roja, fàcilment separable del receptacle en arribar la maduresa, és molt preuada perquè té la polpa sucosa, mucilaginosa (s’infla en absorbir aigua) i agradablement aromàtica, a més de combinar el sabor dolç amb un puntet àcid a causa de la relativa abundància d’àcids cítric i màlic (àcid hidroxisuccínic, C4H6O5).
- Daniel Climent i Giner, «Barroc albarzer», dins Herbari. Viure amb les plantes (València: Universitat de València, 2012)
ℵ
- Carme Bosch i Cristina Bota, Guia del recol·lector. Remeis i usos de les nostres plantes i bolets (Barcelona: Viena, 2013)
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...