Com que són diversos els pistils de cada flor, el resultat és un fruit compost o infructescència, una móra de color vermell intens, quasi escarlata, anomenada móra roja, gerd o gerdó (cast. frambuesa, sangüesa o chardón). Aquesta móra roja, fàcilment separable del receptacle en arribar la maduresa, és molt preuada perquè té la polpa sucosa, mucilaginosa (s’infla en absorbir aigua) i agradablement aromàtica, a més de combinar el sabor dolç amb un puntet àcid a causa de la relativa abundància d’àcids cítric i màlic (àcid hidroxisuccínic, C₄H₆O₅).

• Daniel Climent i Giner, «Barroc albarzer», dins Herbari. Viure amb les plantes (València: Universitat de València, 2012)

ℵ

• Carme Bosch i Cristina Bota, Guia del recol·lector. Remeis i usos de les nostres plantes i bolets (Barcelona: Viena, 2013)