Rodamotaires del món,

Teníem el llistó molt alt: a l’últim concurs vam batre un rècord de participants (212 respostes rebudes, 97 de les quals correctes): potser perquè era prou fàcil? La setmana passada vam plantejar un enigma una mica més rebuscat i pataplaf, la participació va caure en picat (90 respostes). O és que la caiguda del PIB afecta també les nostres neurones?

Recordem que els cinc mots que havíem enviat eren gresca, estol, cervesa, monopoli i pinyol. El repte, com hem plantejat altres vegades, consistia a descobrir quin era el tema de la setmana, quin mot no encaixava amb els altres quatre i per què. Aquí trobareu les bases completes del concurs.

El primer intent per desentrellar tant de misteri el vam rebre dilluns mateix, quan només havíem enviat el mot gresca. L’intrèpid era en Ramon Sales i Sebastià, del Guinardó (Barcelona): «Diuen que, a vegades, la primera impressió és la que compta. I llegint el mot d’avui, m’ha vingut al cap que aquesta setmana és la que entrem a la quaresma i que el concurs pot anar lligat a aquest fet. Encara no conec els mots que tindrem, i quin d’ells serà el que no encaixa, però gresca m’ha semblat engrescador, prou per animar-me a provar sort amb el tema.» Encara no sabem quina relació té la gresca amb la quaresma, però l’intent té mèrit.

Fins dijous, la majoria de les respostes s’esplaiaven amb el tema dels grecs, i el mot que es descartava era cervesa («els grecs són de vi», precisa en Martí de Granollers). Les etimologies d’estol i monopoli apuntaven inequívocament a un origen grec, i la de gresca no, tot i que també al·ludia als grecs (‘propi dels grecs’). El pinyol de divendres, però, en no tenir cap connexió hel·lènica —com la cervesa—, va fer trontollar aquestes teories.

A partir de divendres, la majoria es va anar decantant pel tema de la festa: gresca i cervesa hi encaixen en tots els casos, si bé el mot intrús varia segons les interpretacions (pot ser monopoli, tot i que alguns l’interpreten com el joc de taula Monopoly i llavors sí que entra en el tema festiu; altres descarten estol —tot i que per fer gresca cal un bon estol de gent— i altres pinyol). En tot cas el monopoli va ser el mot més popular com a sospitós de ser l’intrús (deu ser que tots n’hem estat víctimes i arrossega prou mala fama).

En aquesta ocasió, però, l’enigma no anava d’etimologies ni de significats. Calia jugar una mica amb les paraules, però els que ho provaven no eren gaire juganers. La primera resposta correcta va arribar dijous dia 1 a les 7:13 del matí. Qui matina fa farina. El primer exemplar d’A cremallengua, doncs, se l’enduu Francesc Xavier Gil i Aysa, de Barcelona que ens deia senzillament: «Per ara, sembla que l’intrús és estol. De tots quatre mots, és l’únic que, en escriure’l al teclat, requereix utilitzar les dues mans.» Que no escrivim amb els 10 dits o què? Perquè ningú més ho ha endevinat!

Ara gràcies al nostre enigmista més destre, Màrius Serra, aprendrem dues paraules que potser no tornarem mai a fer servir en la vida, però mira, no està de més saber-les per si un dia ens apareixen a “El gran dictat” o algun destret similar:

Una reducció senzilla de l’alfabet és partir-lo per la meitat. […] Prenent la mecanografia com a sistema, es poden definir les escriptures levòquira (feta amb la mà esquerra) i dextròquira (amb la mà dreta). El teclat estàndard QWERTY permet establir dues meitats diferents. La mà esquerra tecleja «q, w, e, r, t, z, a, s, d, f, g, z, x, c, v, b» i la dreta «p, o, i, u, y, ç, ñ, l, k, j, h, m, n». Hi ha paraules de dretes (dextròquires) com ara monopoli i paraules d’esquerres (levòquires) com ara descarregar.
—Màrius Serra, Verbàlia (Barcelona: Empúries, 2010), pàg. 368

Serra és un mot levòquir, com ho eren també gresca i cervesa (i fressa, garatge, cadastre i l’estesa d’avui). El monopoli de dijous i el pinyol de divendres, en canvi, són mots dextròquirs o que escrivim només amb la mà dreta (com també fem amb minyó, homònim, joliu o munió). El que no encaixa en aquesta sèrie, per tant, és l’estol, ja que per escriure’l hem de fer servir dits de totes dues mans (est a l’esquerra o oest del teclat i ol a la dreta o est).

Com dèiem, no hi ha hagut cap altra resposta correcta. Però com que tenim un segon llibre per sortejar entre els encertants, considerarem també correctes algunes altres respostes que hem rebut.

Com ara les de Rosa Bosch, de Cassà de la Selva, Marta Ris, de Barcelona, i Eva Casanova, de Vilafranca del Penedès, que coincideixen a assenyalar que monopoli és l’únic mot compost (etimològicament, s’entén, ja que en grec és compost de monos, ‘un, sol’, i poléo, ‘vendre’); el tema, doncs, seria mots simples o no compostos. L’Eva també aventura, coincidint amb la Montserrat Civit Torruella, que l’enigma podria girar entorn de les rimes: gresca i cervesa tindrien rima assonant i estol i pinyol, consonant. El que quedaria sense rima, doncs, seria el monopoli. Algú s’anima a completar el poema?

…………………………… gresca,
…………………………… estol,
…………………………… cervesa,
…………………………… pinyol.

Doncs sí! Arseni Gibert, de Lloret de Mar, ens envia aquesta musical quarteta:

Al Liceu, cessa la gresca.
El cor surt formant estol.
Uns actors beuen cervesa
i el tenor fot un pinyol.

Manuel Escorial Ballester de València, Aina Maria Cerdà Alenyà d’Alcúdia (Mallorca) i Christian Koxholt de Berlín han trobat que el mot que no hi encaixava era pinyol perquè és l’únic «natural», en què no intervé l’home. Ara bé, podem ficar els altres quatre mots (gresca, estol, cervesa, monopoli) en un mateix sac només pel fet que els fan les persones? A banda que un estol és una colla o grup, de persones o animals: podem parlar d’un estol de cigonyes o d’orenetes, per exemple, com bé ens apunta Montse Vallmitjana. De fet, la definició d’estol que ens dóna el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll és «Conjunt, quantitat de persones, animals o coses aplegades, generalment en moviment o acció».

Alba Punset, de Manresa, aventura: «Aquesta setmana, una setmana abans del 8 de març, són paraules de dones escriptores, excepte monopoli». Efectivament, als mots enviats (no a la web, on hi havia més passatges), els autors citats eren Montserrat Roig (gresca), Maria-Antònia Salvà (estol), Conxa Forteza (cervesa) i Mercè Rodoreda (pinyol). Passa però que la gresca venia amb dos passatges, un era efectivament de Montserrat Roig, però el primer era d’Isidor Cònsul.

Rosa Castells, de Lleida, aprofundeix en aquesta sospita que l’enigma no s’amaga en els mots sinó en els autors citats per il·lustrar-los:

En el mot enviat dilluns, gresca, els autors eren Isidor Cònsul i Montserrat Roig, un home i una dona (H/D). Dimarts invertíeu l’ordre citant primer una dona, Maria-Antònia Salvà, i després un home, Eugeni Xammar (D/H). Dimecres la seqüència es repetia amb Conxa Forteza i Salvador Sostres (D/H). El monopoli de dijous estava monopolitzat per homes: Joan Fuster i Vicenç Pagès Jordà (H/H). Amb el pinyol de divendres arribàvem a l’última combinació possible, amb sengles passatges de Mercè Rodoreda i Imma Monsó (D/D). En aquesta seqüència H/D – D/H – D/H – H/H – D/D crec que la que no encaixa és la tercera, que és una mera repetició de la segona (D/H). Una de les dues sobra, no sé si seria l’estol o la cervesa. Suposo que la cervesa perquè presenta la combinació repetida i és l’únic cas, a més, en què els dos autors citats són vius.»

Un altre desllorigador plausible, però vàlid només per als orientals, és la teoria fonètica que ens proposa Antoni Tudurí Gibeli de Maó (Menorca):

El tema em sembla que és: mots que, pronunciats, no contenguin la vocal u. En els mots estol, cervesa, gresca i pinyol, quan els pronunciam, no hi ha la vocal u. El mot que no encaixa és monopoli, ja que, en el català oriental, amb algunes excepcions, pronunciam u quan les vocals o són àtones.

Més respostes curioses. La d’Àngel Berna, de Tírig (Alt Maestrat), acasat a l’Eliana, que diu:

Per a mi la paraula intrusa és cervesa. El motiu de la resta seria la “primavera valenciana”. La repressió de la policia ha produït una gresca considerable, hi han participat un gran estol d’estudiants i un altre de gent amb casc i porres, aquests tenien el monopoli de la violència i repartien pinyols a tort i a dret. (Esta última paraula és la més dubtosa ja que no apareix aquest sentit figurat.)

I la de Vicent Vidal, de la Vila Joiosa (Marina Baixa), que juga amb les lletres dels mots enviats:

Els cinc mots de la setmana tenen moltes lletres en comú. Tantes que, si marquem les lletres comunes (les marque en vermell), en cada mot només en queda una que no és comuna (en negre): la y de pinyol, la m de monopoli, la t  d’estol, la g de gresca i la v de cervesa. Sent així, però, no hi ha cap mot intrús… o sí! Perquè em sembla que darrere de tots els mots de la setmana n’hi ha un d’ocult, que també ens heu dit, i que ajuda a trobar la solució de l’enigma. I és que tot just fa tretze anys que feu rodar mots. Que curiós: aquest mot, relacionat amb els altres, també té totes les lletres comunes tret d’una, com ocorre amb la resta… i, a més a més, una d’aquestes lletres comunes amb la resta de mots és la t. Això fa que estol compartesca totes les seves lletres amb la resta de mots! I, per tant, ell és l’intrús.

p i n y o l
m o n o p o l i
c e r v e s a
e s t o l  >  e s t o l
g r e s c a

+ t r e t z e

Una teoria una mica embolicada però que finalment descarta el mot realment intrús, que era l’estol, com vèiem més amunt. I posats a embolicar la troca, però demostrant força enginy a l’hora de fer servir els cercadors, val la pena esmentar també aquesta resposta de Ruth Íñigo, de Barcelona, que arriba a aquesta insòlita conclusió:

La paraula que no encaixa és cervesa. Per què? Perquè no apareix dins del text del llibre: Confits estadístics. Històries catalanes de comptes i de mesures (http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/quad03.pdf).

Realment és així: en aquest llibre, de Xavier López Andrés, apareixen tots els mots de la setmana, excepte cervesa.

[Antoni de] Capmany va ser traslladat en seguici, enmig de discursos, odes, corones de llorer i domassos negres des de Santa Mònica fins a la Catedral, on va haver-hi ofici de difunts solemnial. Després la comitiva encarà cap a les Cases Consistorials i se sentiren parlaments magnífics. Aquell dia, però, els fastos es van tornar fatuïtat: no hi havia cap tomba preparada, i en acabar-se la gresca dos funcionaris vestits de gala van dur l’urna de Capmany a l’Arxiu Municipal i la van desar enmig els expedients. (p. 99)

Al primer passatge del Llibre dels Nombres Jahvè encomana a Moisès tasques d’estadístic: «Feu el cens de tota la comunitat dels israelites segons les seves famílies i els seus casals, comptant el nom de tots els mascles, un per un. Tu i Aharon fareu el cens de tots els aptes per a la guerra a Israel, segons els seus estols, de vint anys en amunt.» (p. 97)

[Francesc] Recasens va liquidar la seva carrera al Centre de Contractació enmig d’un embolic politicofinancer d’upa. Des d’aleshores tothom sap que si vol acabar d’estadístic no pot començar dirigint un monopoli de petrolis. (p. 67)

Tots dos, Lluís [Duran i Ventosa] i Joan [Ventosa i Calvell], eren del pinyol de [Francesc] Cambó. (p. 93)

Atorguem doncs a la Ruth el premi a la resposta més original i sortegem l’altre exemplar que teníem d’A cremallengua entre les altres respostes esmentades. El guanyador és Àngel Berna, que proposava el tema de la “primavera valenciana”.

Hauríem volgut esmentar altres respostes curioses o interessants, però no acabaríem mai. Les hem llegides totes amb molt d’interès, això sempre, i agraïm la vostra participació.

Enhorabona als guanyadors i moltes gràcies a tothom per rumiar, escriure i participar. Un agraïment també a Viena Edicions, que ha tingut la gentilesa de donar-nos els llibres per als premis.

Fins al proper enigma!

Jordi Palou
El Montmell (Baix Penedès), 5 / març / 2012

Els cinc mots del concurs
http://rodamots.cat/2012/?w=09

Bases de participació
http://rodamots.cat/escreix/enigmot-febrer-marc-2012-bases/

Cada dia un mot
http://rodamots.cat/