De terra estant veig ploure sobre el mar,
esplèndida bellesa de l’inútil,
que lluny es fon amb els colors del cel
ni gris, ni blau, ni verd. Quim llom suau!
- Raimon, «L’última llum»
Quan Anna se’n va anar, es va ben acotxar i va tancar els ulls. Li agradava sentir del llit estant els sorolls de fora: el tranvia que passava lluny, una botzina.
- Mercè Rodoreda, Aloma (1936/1968)
Un bon observador diria que Catalunya no actua mai de dins estant; només reacciona fustigada des de fora. ¿I com voldríeu que no fos així, si l’estament conscient de la catalanitat, aquells catalans que ho són irreductiblement i saben per què, i on volen anar, i el que representa el viatge, deuen ser ben segur, comptant llarg, un cinc per cent de la població autòctona?
- Gaziel, Història de ‘La Vanguardia’ (1964)
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...