Quan vaig néixer ma mare, com la majoria de les mares rosselloneses, desconeixia la paraula bolquer.
Allavores, com s’ho feia?
I bé, com totes les altres mares del encontorns de Perpinyà: trossava el seu mainatjó (el seu nadó), és a dir que li posava les trosses (els bolquers). I jo, en aquell temps, eri un mainatge a la trossa (una criatura de bolquers). I ella, orgullosa de la seua progenitura, la passejava pel carrer i la mostrava a les veïnes tot dient: «Mireu com n’és de bonic el meu ratolí, el meu petarró (petarrell)!» I les altres, per li fer plaer, li responien: «Ai! Ò (Sí a algú que un hom tuteja). És bonic com un sou (no el salari, sinó la moneda).» I quan me veien amb la cara trista a punt de fer el botet, me feien ralet per mor que se m’espassessen les ganes de somicar.
—Joan Bosch (d’Elna, Rosselló, des de Tolosa de Llenguadoc)
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...