Justament l’editorial de l’Avui d’avui («Jocs Olímpics d’Hivern dels Pirineus») començava així:
Encara no hi ha res. Tot just una idea. Som, només, a les beceroles d’una notícia que ha sortit, gairebé al mateix temps, a Saragossa i a Lleida i que ha corregut amb la mateixa velocitat de l’AVE. Però la iniciativa és bona i val la pena que no la deixem escapar.
(Vegeu-ne la continuació aquí.)
I Antoni Rierola, de Manlleu, ha tingut l’amabilitat d’enviar-nos aquests versos de Jacint Verdaguer:
Jo tenia cinc anys, anava a estudi
en mon humil poblet de Folgueroles;
de mos pobres esplets digne preludi,
portava sota el braç les beceroles.
Torneu a beceroles
Comentaris recents
quina en fora que
Una condecoració per la frase del dia. Efectivame...
cosí prim, cosina prima
Segons l'Alcover, els cosins prims o segons són e...
a quin sant?
Diria que "a sant de què" és un calc del castell...
a quin sant?
Personalment acostumo a dir "A sant de què..." ...
quin mal és?
Per aquí és més habitual dir "Quin mal hi ha": ...