Agustí Pons

De resultes del malestar estudiantil, pocs dies després de la Caputxinada [març de 1966] esclatava una vaga general a tot el districte universitari. Convocada per una assemblea de districte al pati de Lletres de l’edifici central de la Universitat, la policia, amb l’autorització del rector, la va dissoldre entrant al pati i repartint estopa a tort i a dret. García Valdecasas va aconseguir que, l’endemà, l’autoritat competent tanqués la universitat. Seixanta-nou professors van enviar un telegrama al ministeri demanant el cessament del rector, el reconeixement del sindicaat i la reobertura de la universitat. La resposta va ser fulminant: els seixanta-nou professors van ser expulsats a perpetuïtat de la Universitat de Barcelona. Un dels delegats detinguts, Joaquim Boix, va denunciar que havia estat objecte de maltractaments durant el seu pas per Via Laietana. Una processó de capellans vestits amb sotana va dirigir-se cap al bisbat per protestar, i després cap a l’edifici de la Direcció Superior de la Policia. A mig trajecte, els mossens van ser estomacats de valent per la policia. Era la primera vegada a la catòlica Espanya que la policia pegava capellans. Finalment, però no pas en darrer lloc pel que fa a la importància política, una altra de les conseqüències de la Caputxinada fou la creació de la Taula Rodona, primer organisme unitari des de l’any 1939 que agrupava tots els partits catalans clandestins.

Agustí Pons, Temps indòcils a Catalunya (Manresa/Barcelona: Angle, 2007), pàg. 49

Josep Miquel Bausset: «La manifestació de capellans a Barcelona»