Definició
Acció d’escorcollar; l’efecte.
Arran del «cas Pallerols», la policia judicial va fer un escorcoll a la seu d’Unió Democràtica de Catalunya.
escorcollar v
Examinar minuciosament algú o alguna cosa cercant-hi quelcom, tractant de veure què hi ha, què duu amagat, etc.
Escorcollar una cambra, un calaix, un vaixell.
No te l’he presa, la clau: ja em pots escorcollar si no t’ho creus.
Escorcollava llibres antics cercant-hi mots nous.
Usos
[8 de setembre de 1937] Avui fa un any que vaig trobar el pis de Barcelona fet un caos a causa de l’escorcoll de les patrulles de control. Imatges destrossades, tot el contingut dels calaixos per terra, les cartes meves de festeig i les de la Josefina escampades d’ací d’allà…
Marià Manent, El vel de maia (Barcelona: Destino, 1985), pàg. 124-125