Definició
En ús predicatiu, amb molta pressa, pressionat per les circumstàncies.
Anar, sortir, eixir, marxar escopetejat. Al cap de poc va arribar la meva mare, escopetejada com cada dia. Va sortir escopetejat cap a l’oficina perquè tenia una reunió.
Etimologia
D’escopetejar, d’escopeta, de l’italià antic scoppietta o scoppietto, mateix significat, actualment schioppetto, diminutiu de schioppo, íd., pròpiament ‘explosió, espetec’ (d’on el modern scoppiare, ‘petar, esclatar’), del llatí familiar stloppus, ‘esclafit fet picant la galta inflada’, d’origen onomatopeic.
Usos
Ell es va quedar allà fora. Va agafar una cadira i va esperar. Uns minuts més tard la meva germana va sortir escopetejada amb dues bosses de roba, la cadireta del nen i una bossa de bolquers. No es va girar en cap moment. Ell es va posar dret. Es va fregar els ulls i va clavar la mirada a terra. Ens vam allunyar d’aquell lloc maleït com si ens seguís algú. Al cotxe, va sospirar alleugerida. Ara deixava al seu darrere una vida matrimonial per començar-ne una altra de monoparental.
Laila Karrouch, Petjades de Nador (Barcelona: Columna, 2013)En un tres i no res, s’ha escampat que la senyora del tercer havia posat la rentadora sense saber que el seu gat s’hi havia amagat a dins, amb els nervis ha sortit escopetejada a trucar a la veïna, ja que no sabia què fer de l’esverament, i just quan la veïna li ha obert, un corrent d’aire ha tancat la porta de casa seva i li ha agafat un atac d’histèria.
Glòria Marín, No sé si vull un nòvio o un gos (Barcelona: Animallibres, 2015)
Tema de la setmana
Novetats del DIEC. Anteriorment la frase feta anar escopetejat apareixia dins l’entrada escopetejar amb la definició ‘no disposar d’un moment de respir en la feina’; ara això ha desaparegut i escopetejat -ada s’ha independitzat com a adjectiu.