Definició
Etimologia
De balç (‘cingle, timba, precipici’). Altres mots de la mateixa família són balcera ‘lloc de molts balços, cinglera’, esbalçada ‘estimbada’ i esbalçader ‘timba, precipici’.
Usos
La pluja havia parat i mentre mare posava un llençol gruixut i a damunt seu la cendra per fer la bugada, unes gotes es despenjaven del nostre teulat i s’esbalçaven en el vidre de la finestra. Jo mirava els reguerols que s’hi feien i sentia la mare com tornava a començar la mateixa història per diferent camí.
Maria Barbal, Pedra de tartera (Barcelona: Laia, 1985), pàg. 14Avançàvem mirant les estrelles i perdíem perillosament la sensació de realitat, sota el domini d’un somnieig quasi místic, místic gairebé d’un pèl. Despertàvem esbalçats daltabaix d’un marge. Havíem sortit del camí sense notar-ho. La fosca era densa. Les estrelles, molt llunyanes. Ens va costar d’orientar-nos. Caient aquí, alçant-nos allà, perdut amb violència l’esguard contemplatiu, plens de pols, d’esgarrinxades, de cops i de fatiga, prosseguíem el dificultós retorn. Aquella nit ja no vàrem observar més l’espai estrellat. Arribàvem coixejant a casa.
Salvador Espriu, «Tarda a la muntanya», dins Aspectes (1934)
Tema de la setmana
Mots formats a partir d’accidents geogràfics
Al primer exemple que heu ficat, nosaltres emprem el verb regallar.Per al segon,si és accidentàlment diguem despenyar_se, si és a cosa feta diguem reballar.Ex.Una vegada mort,el reballaren de dalt de l’arrimall.