Definició
Tros de terra no conreada i àrida, amb vegetació magra i resseca.
Tenien un ermot al costat de la carretera que no era bo per a res.
També: ermàs
Etimologia
Derivat pejoratiu d’erm, del llatí tardà eremus, i aquest, del grec éremos [ἔρημος], ‘desert, deshabitat’. Més mots de la mateixa família són eixermar ‘artigar, netejar un camp’, eremita i ermita.
Usos
Avui, en el clàssic paisatge agrícola no hi ha ningú, no hi viu ningú, no hi veus persones. La decrepitud és total. Cada vegada hi trobes més horts abandonats, convertits en solars, en ermots… En molts llocs, les séquies d’abans ara són clavegueres. Allà, hi havia crescut molta fruita, o moltes hortalisses, i ara és un erm, si no un abocador.
Josep Piera a Cròniques rurals, a cura de Jordi Llavina, Carme Martí i Albert Carreras (Barcelona: Barcino, 2011)Rega de somnis cada dia
Guillem d’Efak, «Cançó del peixater», dins Calaixera
i esponerosos floriran.
Rega de somnis els teus dies
i rega de somnis les nits.
D’un ermot sec en fan un hort,
d’un aiguamoll fan un jardí.
Tema de la setmana
Ahir vèiem que les bruixes s’apleguen en ermots de brucs… i els bruixots, on es deuen aplegar?