Estic connectat, ergo existeixo, aquesta podria ser la nova formulació de la màxima cartesiana adaptada al nostre temps. Mobilitat i connexió, amb els telèfons al capdavant dels nous dispositius portàtils multifunció, són peces fonamentals del nou ordre social.

Laura Borràs, «Cartografia del canvi literari», dins El canvi cultural a Catalunya. Retrat d’una generació, a cura de Jordi Cabré (Barcelona: Pòrtic, 2015), pàg. 63

Per això afirmes que cal buscar el consens social. Afegim-hi que ens caldrà aconseguir com sigui que els catalanoparlants no canviïn de llengua. Tu parles també de la necessitat d’enfortir la nostra autoestima. Ergo reconeixes que tenim l’autoestima baixa. Vet aquí un punt essencial. És inútil predicar l’adhesió a la llengua si no ens sentim una comunitat segura de nosaltres mateixos.

Joan Solà, «Carta a Miquel Pueyo» (Avui Cultura, 22 de març del 2007)